El passat 1 de juny tingué lloc a Rocafort la presentació del llibre Lo que la posverdad esconde, Medios de comunicación y crisis de la democracia d´Enrique Herreras Maldonado. L´acte va ser organitzat per l´Associació Cultural La Pedrera, a iniciativa del Club de Lectura. L´autor va estar acompanyat per Inma Garín, Mª Antonia Gual i nombrosos veïns i veïnes.
Enrique Herreras és professor d´Ètica i filosofia política de la Universitat de València. És articulista polític i crític d´arts escèniques en diferents mitjans de comunicació (Levante EMV, Cartelera Turia, etc). El llibre Lo que la posverdad esconde ha sigut guardonat amb el premi de la Crítica Literària Valenciana 2022.
L´autor va començar l´exposició formulant aquestes preguntes: Estimem la veritat en el nostre temps? Estimen la democràcia els ciutadans i els mitjans de comunicació? Ha triomfat la posverdad? Passà a definir el terme posverdad, com una mentida interessada, que intenta distorsionar la realitat i manipular les emocions per influir en l´opinió pública. El diccionari d´Oxford la va nomenar paraula de l´any al 2016, a conseqüència del Brexit i de l´elecció de Donald Trump com a president d´Estats Units. Expressa la mentida que ha existit sempre, però ara la diferència es troba en que la tecnologia fa possible que es torne viral.
Als anys 70 i 80 tingué lloc la tercera ona democratitzadora. Al segle XXI alguna cosa ha canviat amb la crisi de 2007-2008, resultat en bona part de la política neoconservadora que ens va fer descobrir una greu crisi política, de falta de confiança en les nostres institucions, de desafecció amb la pròpia democràcia. Algunes de les certeses que teníem van desaparèixer, com dir que “amb major creixement econòmic podria haver més benestar social”, però això es va mostrar que no era tan evident.
Els mitjans seguint els patrons de l´economia global, han creat grans imperis de comunicació de masses, que deixen al descobert un delicat equilibri entre responsabilitat pública i beneficis privats. La informació és poder. La competència amb les xarxes ha provocat una greu crisi en la premsa.
El periodista fidel a la veritat assumeix que la seua meta és desxifrar fets. No existeix una informació neutra, objectiva, però sí existeixen periodistes que busquen informar de manera honesta, des del seu punt de vista. Fa falta seguir defenent la veritat del periodisme, donada la seua repercussió social i l´estreta relació que hi ha entre opinió pública, opinió publicada i democràcia.
El periodisme serveix per proporcionar al ciutadà la informació que necessita per comprendre el món, per exercir el poder sobirà en una democràcia de doble via: la de les institucions, però també la de la societat civil. És precís reivindicar una democràcia deliberativa, potenciar-la en un món on les mentides i el anti-debat es mouen veloçment.
Amb aquestes reflexions sobre el periodisme, la democràcia i la posverdad va iniciar-se el debat i va concloure la presentació del llibre “Lo que la posverdad esconde”. Només queda donar-li les gràcies a Enrique Herreras per la seua presència eixa vesprada i la seua magnífica exposició.