L’exposició és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica i per mitjà d’un estudi de cas concret, el cementeri municipal de Paterna, en què hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que foren assassinades per la dictadura entre 1939 i 1956.
L’exposició té tres objectius cabdals. D’una banda, fer visible l’aportació de les disciplines científiques i els equips tècnics que porten a terme l’exhumació, la identificació de les persones represaliades i la recuperació de les seues històries de vida. De l’altra, fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seues famílies, així com als col·lectius i persones que, des de fa dècades, reivindiquen i lluiten per preservar la seua memòria. I, en darrer terme, entaular un diàleg amb la ciutadania que verse sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria, ja que la vulneració dels drets humans és un tema que ens afecta al conjunt de la societat. Participants: 20 persones
